La dona al transport públic

Les estadístiques diuen que el perfil d’usuari del transport públic és una dona de mitjana edat.

No obstant, aprofitant que avui és el Dia Internacional de la Dona, volem analitzar si les dones estan presents de manera significativa a la nomenclatura del transport públic. Per fer-ho, prendrem com a referència el nom de les estacions de metro, de tramvia i de les línies urbanes d’FGC.

Al metro la presència de dones a la nomenclatura d’estacions és absolutament residual. N’hi ha prou amb posar com a exemple el fet que a tota la xarxa (més de 100 estacions) només trobem una dona no vinculada directament amb l’Església: Maria Cristina. Si ampliem l’anàlisi a estacions amb connotacions religioses, passen a engrossir la llista Santa Eulàlia, Santa Coloma i Santa Rosa. No obstant, aquestes parades no es diuen així especialment per honorar a personatges eclesiàstics, sinó per definir el barri o districte en què s’ubiquen les estacions. Si parlem, en canvi, d’homes, la llista s’amplia bastant, fins superar la quinzena sense comptar les referències a sants: Rambla Just Oliveras, Urquinaona, Baró de Viver, Pep Ventura, Badalona / Pompeu Fabra, Lesseps, Alfons X, Verdaguer, Jaume I o Virrei Amat, entre d’altres. Incloent les al·lusions a sants, com Sant Andreu, Sant Martí o Sant Roc, la llista assoleix els 25 noms.

Al tramvia, tot i la seva implantació molt més recent, ens trobem amb una situació molt similar a la del metro, amb Maria Cristina i, potser, La Fontsanta i Fontsanta / Fatjó com a úniques referències femenines, en front de 16 al·lusions a seglars o religiosos masculins, com Ignasi Iglésias, Rambla de Sant Just, Ernest Lluch, Francesc Macià, Pere IV o Espronceda, entre d’altres.

Finalment, a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya la situació és una mica més equilibrada, tot i que continua predominant l’home. Així, trobem 2 al·lusions a dones (Almeda i Reina Elisenda), en front de 4 referències a homes (Sant Josep, Ildefons Cerdà, Sant Gervasi i Plaça Molina).

En resum, avui per avui, la dona segueix infrarrepresentada al nomenclàtor de les parades de transport públic. I és que, en front de les 45 estacions dedicades a homes, només n’hi ha 9 al·lusives a dones. Seran 24 i 3, respectivament, si prenem en consideració només aquelles no associades a sants i santes. Cal destacar, així mateix, que mentre que les dones presents als noms d’estacions són reines, santes o una terratinent, en el cas dels homes trobem molta més varietat pel que fa a la seva activitat principal: lingüistes, arquitectes, bisbes, polítics, poetes, reis, sants…

Per acabar, convé dir que, tot i l’esforç fet per l’Ajuntament durant els darrers anys per incorporar dones al nomenclàtor de la ciutat, la seva presència encara és mínima en el transport públic. Els motius podríem trobar-los sobretot en què:

– Difícilment es canvia la nomenclatura de vies importants, com Muntaner, Entença o Rocafort, que al·ludeixen a homes i donen nom a estacions de metro o FGC.

– Moltes de les referències a dones al nomenclàtor no recauen en carrers o places, sinó en espais “secundaris”, com interiors d’illa.

– Sovint la parada rep el nom del barri en què s’ubica i, quan aquest té connotacions religioses, pràcticament sempre al·ludeix a sants i no a santes.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

One thought on “La dona al transport públic”

  1. Pingback: Bitacoras.com