Barcelona és a punt de viure un gran canvi: la reforma d’una avinguda tan important com la Diagonal. L’ajuntament ha llançat dues propostes: un bulevard i una rambla i ambdues donen preferència tant al transport públic com als vianants i ciclistes, relegant a un segon pla el vehicle privat. Un acte molt valent per part de l’ajuntament en pro de la ciutadania, independentment que hi hagi eleccions aviat, perquè està clar que una ciutat s’ha de modelar i créixer al ritme del ciutadà, i no del vehicle privat com ha succeït durant les últimes dècades.
La Diagonal en l’actualitat
Actualment, la Diagonal és escenari d’una batalla campal entre vianants, cotxes, autobusos, ciclistes i taxistes per defensar el seu territori. A més, té el mateix disseny que fa 100 anys, quan les necessitats eren completament diferents a les actuals. Per exemple, hi ha molts trams on les voreres laterals no arriben ni als dos metres d’ample. Això mateix passava al Passeig de Gràcia, que va ser reformat completament fa uns anys i que va veure com, de la nit al dia, el comerç revivia. No en va actualment el Passeig de Gràcia és el carrer comercial per excel.lència de Barcelona. A més, amb la reforma, els vianants van poder gaudir d’unes voreres més que amples i no per això els cotxes van deixar de circular pel passeig.
Un altre dels problemes que ens trobem a la nostra Diagonal és que, als trams on hi ha bulevards, han de conviure-hi tant el vianant com un carril bici sense segregar i els estacionaments de motos, de manera que els inconvenients d’això es fan evidents.
Però el problema més gran és que el transport públic està tan maltractat que agafar un autobús que travessi la Diagonal es converteix en un autèntic infern, arribant a recórrer uns 8 quilòmetres en un temps rècord de només hora i quart. Cal més i millor transport públic de superfície i això s’aconseguirà, en part, gràcies a aquesta reforma.
Però… ¿i el vehicle privat?
Els números parlen per ells mateixos: gairebé la meitat dels desplaçaments interns a Barcelona es fan en bicicleta o a peu (46%) i el transport públic és utilitzat en el 35% d’ells, mentre que el vehicle privat es fa servir en tot just el 19% dels casos. És evident què cal prioritzar, i és simplement qüestió de números: la reforma de la Diagonal beneficia, com a mínim, un 81% de la població.
Aquesta reforma disminuirà la capacitat d’absorció de trànsit de la ciutat, però això és un problema menor, ja que s’incrementarà notablement l’oferta de tramvies i es crearà una xarxa de nous autobusos (l’anomenada xarxa Retbus) ràpids i de gran capacitat, que seran capaços de trencar amb el major problema dels busos, que és la velocitat comercial i, per tant, el temps de viatge. Gràcies a això i a la prioritat semafòrica, s’aconseguirà incrementar la capacitat del transport públic, la qual cosa és fonamental per poder reduir el nombre de vehicles privats.
Aspectes mediambientals
Cal no oblidar que estem en un moment molt delicat amb el clima, i és que ens estem carregant literalment el planeta, fent que la temperatura augmenti de manera alarmant, així com el nivell del mar, cosa que a Barcelona hauria de preocupar-nos, i molt. És per això que cal reduir, com sigui, l’ús del vehicle privat per tal de disminuir la contaminació que, d’altra banda, mata més gent que els accidents de cotxe. Concretament, vuit vegades més.
Tal com va dir l’alcalde de Madrid: «És probable que acabem prohibint els motors de combustió en l’interior dels espais urbans. (…) La Unió Europea ens forçarà a una dràstica reducció de la circulació d’automòbils. O ens preparem abans o podem patir un col.lapse. «
Per què la reforma ha suscitat tanta oposició?
La tan necessària reforma ha aixecat molta oposició, a diferents nivells:
1. La unió del tramvia. Encara hi ha molta gent que creu que el tramvia és tan innecessari com desfasat. El que no tindrà en compte aquesta gent és que aquest mitjà de transport permet a ciutadans de zones de l’Hospitalet, Esplugues, Cornellà, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Feliu, Sant Adrià del Besòs i Badalona interrelacionar-se i anar a Barcelona de forma còmoda i ràpida, amb una freqüència de pas francament bona. Abans, en canvi, havien d’agafar autobusos amb poca freqüència de pas i sense tantes parades on baixar. És per això que, rotundament, el tramvia a Barcelona és un dels més grans encerts dels darrers anys, tenint en compte que la construcció de metro a aquestes zones és inviable econòmicament a causa del gran cost constructiu i a la poca afluència de passatge. A més, la unió del Trambaix amb el Trambesòs és absolutament necessària, en tant que entre les places de Francesc Macià i Glòries hi ha dèficit de transport, ja que (i això és un peix que es mossega la cua) els autobusos van tan lents que és desesperant recórrer a ells.
2. Els comerciants. Alguns d’ells encapçalen les crítiques a la reforma perquè no volen veure com sis anys d’obres els faran disminuir dràsticament les vendes, cosa completament comprensible, encara que la reforma està prevista en fases de sis-nou mesos com a màxim davant d’una mateixa façana. Per què per a ells és tan important la reforma? Perquè la pacificació de la zona, juntament amb l’eixamplament de les voreres i l’ampliació del transport públic farà que l’activitat comercial repunti i es converteixi en el motor econòmic de la zona, com ja va passar amb els casos del Portal de l’Àngel, el Passeig de Gràcia, Sant Andreu, Sarrià, Poblenou, entre d’altres. Recordem que en tots aquests casos els comerciants també s’oposaven a les reformes que es van dur a terme i és evident que ara cap d’ells acceptaria una transformació a la inversa.
3. El vehicle privat. Encara que és cert que molta gent té el vehicle privat com a única opció per accedir a la ciutat de Barcelona, també és cert que tots els desplaçaments interns, sense excepció, es poden fer en transport públic i la majoria dels d’accés i sortida podrien fer-se també en transport públic. Llavors, per què no s’usa més aquest? La resposta és tan simple com òbvia: per comoditat. És molt més fàcil, encara que també molt més car, sortir del pàrquing de casa i anar al pàrquing del treball en, suposem, 15 minuts que agafar el metro, que està, per exemple, a 10 minuts de casa i trigar 30. La pregunta que hem de fer-nos és: Val la pena que per la comoditat d’un irrisori 19% de persones haguem de sortir perjudicats tots els altres? Perquè, no ens enganyem, l’ús massiu del transport privat ens perjudica a tots: soroll, contaminació, saturació dels carrers, mal funcionament dels autobusos, invasió de les voreres, etc.
4. La crisi. És necessari fer aquesta reforma just ara, en plena crisi? Tot i que la decisió de la reforma té aires clarament electoralistes, sí, és necessari. Precisament en un moment com aquest, en què hi ha més d’un 15% d’aturats a Barcelona (la majoria, del sector de la construcció) que necessiten ser reciclats i reassignats a altres sectors, és necessari un esforç inversor en infraestructures, que són la columna vertebral del dia a dia de tots els ciutadans. D’altra banda, és encertat el referèndum? Doncs, al meu entendre, segons es miri. Sí que és necessari aquest perquè la ciutadania té dret a triar com vol que sigui la seva ciutat, encara que no sembla sensat invertir 2 milions d’euros en una consulta, i molt menys permetre als menors de 18 anys opinar sobre temes que, realment, desconeixen almenys en la seva veritable magnitud i abast.
Francamente, Villarramblas, tu propuesta me parece muy conservadora. La Diagonal no se arregla pacificando los laterales de las aceras, ni siquiera aunque se ampliaran éstas. El funcionamiento del bus en gran parte de la zona sometida a consulta es pésimo. Ayer mismo vi hasta 8 buses (¡8!), uno detrás del otro, colapsados y esperando su turno para dejar y tomar pasaje en Diagonal con Passeig de Gràcia. Es un sistema que no tiene futuro y que no puede mantenerse tal y como está actualmente. ¡Eso sí es una sangría para los bolsillos de los contribuyentes!
¿Se podría hacer una opción más tranquila que cambiase las calzadas laterales por calles 30 de coexistencia (más fáciles de cruzar peatonalmente y fáciles de usar por la bici), dejando la calzada central como está? Resolvería el problema de las aceras laterales estrechas, dándolas permeabilidad con las tercianas, lo que mejoraría la accesibilidad para comercios y aumentaría notablemente el espacio peatonal sin alterar demasiado el tráfico en la arteria central.
Hola! Hemos recogido diferentes opiniones de comerciantes que ya conviven con el TRAM así como de otros que creen que la reforma de la Diagonal puede ser muy positiva. Os dejo enlace por si es de vuestro interés http://blog.trambcn.com/que-diuen-els-comerciants-sobre-el-tram
Hola, sobre el tema dels comerciants hem recollit diverses opinions d’aquells que ja conviuen amb el TRAM i d’altres que pensen que la reforma de la Diagonal pot ser molt positiva. Us deixo l’enllaç 😉 http://blog.trambcn.com/que-diuen-els-comerciants-sobre-el-tram
¿Argumentas los problemas del tranvía respecto a accidentes?
La motocicleta tiene una accidentalidad entre 80-100 veces superior al tranvía (Fuente: UITP) Criticar al tranvía por su accidentalidad (casi nula) para defender la moto, más que «un tanto demagogo» es simplemente incoherente.
Porque el metro va lleno, por los problemas de Renfe y por la mala gestión de los autobuses; por todo eso y por más cosas es necesaria una reforma de la Diagonal. Reforma barata donde las haya, por cierto.
Hola,
Trayecto a través de transporte público:
10min. hasta el bus + 35-45min. en bus + 13 min. caminando hasta mi destino.
Trayecto en moto:
De casa al destino en 19min.
Sinceramente, creo que este artículo en toda totalidad es un tanto demagogo. Dices muchos datos y no concretas su fuente. Generalizas opiniones y pones palabras en boca de los demás.
Si quieres te digo lo lleno que está el metro a las 8 de la mañana y el precio de la T-10.
Si quieres te digo lo lleno que van los buses y la mala gestión de lineas y frecuencias.
Si quieres te digo lo mal que funciona Renfe y FGC para llegar a Barcelona.
Si quieres te digo los problemas que da el Tranvía por accidentes y averías.
Y la mayor preocupación: ¿POR QUÉ SE VAN A GASTAR UN DINERO QUE NO TENEMOS EN ÉPOCA DE CRISIS?
Asimismo la Diagonal mas que ayudar al tráfico, ayuda a congestionar la ciudad. Suponiendo que nadie circulara por ella (salvo tranvia y quizá bus, con semaforos prioritarios) quedarían solo las calles mar-montaña y norte-sur, eso quiere decir que en cada cruce habría sólo dos semáforos, uno para cada sentido, 50% del tiempo. Con Diagonal tenemos encrucijadas con tres calles (sin contar los semaforos de laterales de la Diagonal) con lo que sólo tenemos para cada via un 33% de tiempo el semaforo en verde.
Evidentemente la capacidad y velocidad por el Eixample seria mayor sin la Diagonal que con ella. El tranvía apenas molestaría, unos 15 segundos cada 3 minutos por sentido en el peor de los casos, mucho menos del 10% del tiempo, eso sin contar la gente que dejara de usar coche porque el tranvia les lleve con menor tiempo. Y añadimos que no se quitan más que 2 carriles, uno lateral y otro central para coches, no permitirà las ventajas de poder usar todo el eixample, pero debería servir para reducir bastante el problema actual.
Y a quien demonios daría servicio un cercanías por Diagonal? Se perdería casi toda la conectividad con las estaciones en los extremos, Teniendo que entrar hasta Glories como único nodo, y las zonas que conecta no tienen el mismo movimiento (la de Mataró y Vilanova si tienen una carga similar, por eso se quieren conectar, y la R3 con la nueva via de Castelldefels).
Simplemente se está intentado vender ese tunel como un metro urbano, pero no hay que olvidar que los transbordos de este serían muy lejanos a las otras lineas, más que el propio tranvia (por no tener que tomar escaleras).
Los cercanias no han de usar la Diagonal, el mismo Cerdá los plantó en sentido norte-sur siguiendo la costa. Por no hablar del impacto positivo que tendría en las redes de tranvía ya existente, multiplicando su utilidad, con o sin cercanias ese tranvia debe estar en la superficie de la Diagonal.
La Diagonal central és un carrer de Barcelona, molta mobilitat interna (80%) amb molt poc pes de la mobilitat interurbana. Solucions maximalistes a 10 anys vista de caràcter interurbà són molt poc assenyada hores d’ara i pel tipous de mobilitat d’aquesta via. Seria més raonable parlar de Rodalies si estiguessim reformant la Meridiana, la Gran Via, la Diagonal alta entre F.Macià i Zona Universitària o el carrer Aragó.
Tant la C i la D són soroll per no reformar el carrer, que té 20 anys de retard.
El problema, o uno de ellos, es que sabemos que se hara mal, con retrasos y luego con prisas y que, efectivamente, cualquier decisión sera sobre un calendario político, no técnico.
Yo usé el tranvia muchisimo cuando trabajaba arriba del todo de Diagonal y creo que es un medio excelente, ojala se abriera a toda la Diagonal, pero si para hacerlo hay que poner decenas de miles de coches en el Eixample, y pasar el colapso a otras zonas, vamos mal. La gente que viene de fuera, de mas allá del Llobregat, no hara desaparecer mágicamente el coche a la altura del RACC para enlazar con el tranvia, a menos que haya alguna forma de hacerlo (¿podran aparcar al principio de la Diagonal y maravillarse con el nuevo bus?).
Por ejemplo, si los accesos en Cercanias no mejoran (y estan empeorando cada dia), todas esas entradas de coches no disminuiran nunca. ¿Que hacemos con los que entran desde Cubelles, Vilanova, Castelldefels, Vilafranca…?
En fin, se ve a la legua que, basicamente, lo que quieren algunos es adjudicar la obra, recibir el correspondiente pellizco al % estipulado, y ya cuando se cambie el gobierno sera problema de otros arreglarlo todo, mientras los listos disfrutan en el caribe. Se ha hecho antes en toda España y se hace cada dia, y no va a ser diferente ahora por ser la Diagonal.
Efectivamente, la supuesta opción D puede acoger tanto a quienes no quieren perder privilegios (o sea, quienes quieren seguir yendo en coche a todos sitios, a todas horas, a toda costa) como a quienes sueñan con un escenario idílico con recursos ilimitados. Yo, la verdad, prefiero una opción más posibilista a día de hoy.
La opció D es feta pels que no volen ni tramvia, ni rodalies per la diagonal. S’hi veu la llarga mà del RACC.
Certament, tant la opció A com la B tenen elements discutibles.
Això no obstant, qualsevol de les dues són infinitament millors que deixar la Diagonal com està ara: congestionada, amb un carril bici insegur, amb poc espai per a vianants, voreres ridícules, carril bus saturat…
La necessitat de la reforma és clamorosa i no pot esperar. Gràcies per la teva opinió, Maria, però jo em decanto fermament per l’opció A. Tant la C com la D que proposes no fan més que embolicar la troca i no avançar cap a un canvi de model a la mobilitat.
http://diagonalopciod.com/
* Creus que la consulta sobre el futur de la Diagonal que planteja l’Ajuntament és incompleta i no t’hi sents representat?
* No et convencen les opcions A i B, però tampoc vols deixar la Diagonal amb el caos actual (opció C)?
* Creus que un procés participatiu de veritat hauria de tenir en compte les propostes dels ciutadans?
* Creus que el debat no es pot limitar a escollir entre dues opcions prefabricades amb diferències mínimes?
* Creus que s’haurien de preveure altres infraestructures que han de recórrer l’avinguda com el metro i les rodalies?
Digues NO a les opcions A, B i C.
Escull l’opció D, la única dissenyada pels ciutadans i no pels polítics